Piràmide de Maslow
Tots els éssers humans a la vida tenim necessitats, expectatives, ambicions, projectes... i sovint compartim les mateixes: estudiar, aconseguir seguretat laboral, sentimental, formar parella, tenir fills, comprar una casa..........
Abraham Maslow (1908-1970 ) va posar per ordre les necessitats humanes des de les més elementals fins a les més elevades. Una ullada i ens en adonam que, tot i que en el seu temps el mètode d'investigació que va emprar fou qüestionat, tothom està d'acord en que va encertar amb la seva piràmide.
No tothom ho aconsegueix. Tots coneixem gent que els manca alguna d'aquestes coses esmentades: Uns no han aconseguit l'estabilitat emocional, no han trobat parella, sovint han tingut mala sort en aquest àmbit.... D'altres no han aconseguit tenir fills amb la perspectiva que això et dóna: nets, una vellesa acompanyada...... Per a d'altres el problema ha sigut en els estudis..... naufragaren en la adolescència- jovintut i no han pogut ser el metge, el misser o l'arquitecte que haguéssin desitjat.....A d'altres els ha mancat la seguretat laboral, econòmica......... i potser per aquest motiu alguns no han pogut comprar-se una llar i viuen de lloguer en una provisionalitat que pot fer que en el moment menys indicat aparegui el propietari diguent que necessita vendre la casa o que la dóna a un fill seu..... amb la qual-cosa et veus abocat amb 50, 55, o 60 anys a haver de fer una mudança.
I ara ve quan la cosa pega un gir potser inesperat: que passa quan has estudiat el que volies, has viscut 20 o 30 anys en parella, tens fills, una feina segura, la casa pagada.......... i et divorcies o et quedes vidu o vídua ? .
Al principi la manca de parella et sembla una situació anormal i et crees expectatives en el sentit de trobar una nova parella i et sembla que no serà difícil: surts amb una, amb una altra i t'en adones que, en cada etapa de la vida la gent amb que et topes es troba situada a un lloc diferent del teu a la piràmide. Si es tracta de joves, molt sovint estan situats a un nivell o pis similar..... quan es tracta de gent de 40, 50 o 60 la cosa es complica, perque a aquesta edat, n'hi ha que ho tenen tot resolt i n'hi ha que no hi tenen res. N'hi ha que, per exemple, no han tingut fills i en voldrien i topen amb algú que ja en té i que no en vol més..... això òbviament complica les coses des d'el punt de vista pràctic.
L'amor s'ha de imposar a totes aquestes complicacions i sovint ho té molt cruu ja que la facultat d'enamorar-se a una determinada edat és també molt questionada pel psicòlegs.... és possible que moltes parelles confonguin l'amor amb una mútua necessitat de satisfacció de mancances....afectives, sexuals,de seguretat.....
Totes aquestes consideracions van passant pel cap de la dona o l'home sol o sola i mica en mica, depenent de les seves capacitats d'adaptació, es va acostumant a viure sensa parella i se'n adona de la independència de que gaudeix i d'altres avantatges que fan que es vegi la tornada a la vida en parella com a una innecessària complicació.
